Amb l’arribada del Nadal, moltes famílies ens fan arribar la mateixa pregunta: “Quins videojocs són adequats per als meus fills?” . Aquesta pregunta, aparentment senzilla, ens porta a reflexionar sobre com ha canviat el procés de selecció de videojocs en els darrers anys i com podem abordar-lo actualment. Un procés que ha canviat radicalment El fet d’escollir videojocs en família ha evolucionat molt des dels anys 90. Allò que abans era un moment compartit, estructurat i limitat, avui s’ha convertit en quelcom més espontani, digital i, sovint, descontrolat. Vegem alguns dels canvis més significatius: D’1 o 2 jocs a l’any a descàrregues infinites gratuïtes Abans, els videojocs eren regals especials, reservats per Nadal o aniversaris. Triar un títol era emocionant perquè sabíem que hauríem d’esperar mesos per al següent. Avui, amb plataformes digitals i jocs gratuïts, els nostres fills poden descarregar nous jocs cada setmana, diluint aquesta sensació de valor i exclusivitat. De visitar botigues físiques a descarregar des del sofà Anar a una botiga formava part de l’experiència familiar. Pares, mares i fills prenien decisions junts i exploraven les opcions disponibles. Actualment, la majoria dels videojocs es compren o es descarreguen directament des de casa, eliminant l’oportunitat de compartir aquest moment i de guiar els més joves en l’elecció. D’experts a les botigues a decidir sols Abans, els dependents de les botigues oferien recomanacions personalitzades segons l’edat i els interessos del jugador. Avui, aquest assessorament és més difícil de trobar i les famílies han d’enfrontar-se a un catàleg infinit sense ajuda directa. D’estàndards de qualitat garantits a mercats digitals sense filtres Les botigues físiques solien oferir títols amb estàndards clars de qualitat. Tanmateix, als mercats digitals, especialment en els jocs gratuïts, hi trobem moltes opcions amb sistemes de monetització agressius, contingut inadequat o dinàmiques qüestionables. De pagar per qualitat a sorprendre’s per preus justos Als anys 90, un videojoc costava unes 10.000 pessetes (uns 60 euros). Avui, els preus amb prou feines han canviat, però la nostra percepció sí. Amb l’arribada dels jocs gratuïts, hem començat a qüestionar el valor de pagar per un joc, tot i que això garanteixi estàndards de qualitat, seguretat i suport. Consells per a un procés de selecció conscient Davant d’aquesta realitat, és important que les famílies recuperin el seu paper actiu en l’elecció de videojocs, no només per garantir la seguretat, sinó també per enriquir l’experiència de joc. Aquí teniu alguns consells: 1. Feu del procés un moment familiar Impliqueu-vos en la selecció. Investigueu juntament amb els vostres fills quins jocs poden ser interessants, reviseu-ne el contingut i utilitzeu aquest moment per connectar amb ells i conèixer els seus gustos. 2. Valoreu la qualitat per sobre de la quantitat Recordeu que invertir en un bon joc no només assegura entreteniment, sinó també estàndards de seguretat i qualitat. Ajudem els nostres fills a entendre que allò gratuït no sempre és millor. 3. Busqueu assessorament i eines disponibles Consulteu amb experts com Good Game Generation, guies en línia o eines com el sistema PEGI, que poden orientar-vos sobre l’edat recomanada, el tipus de contingut i els riscos associats. 4. Fomenteu el diàleg sobre el valor dels videojocs Parleu amb els vostres fills sobre l’esforç que comporta crear un videojoc, el valor del treball creatiu darrere de cada títol i com això justifica el seu preu. 5. Prioritzeu jocs que fomentin valors positius Busqueu títols que reforcin habilitats com la cooperació, l’estratègia o la creativitat. Des de Good Game Generation, oferim anàlisis detallats de videojocs per ajudar les famílies en aquest sentit. Reflexió final Els videojocs poden ser una eina fantàstica per aprendre, connectar i gaudir, però per aconseguir-ho és fonamental tornar a participar en el seu procés de selecció. Com deia Liliana Arroyo en un article recent: “Ens hem d’atrevir a qüestionar la manera com interactuem amb aquest entorn digital, en lloc de limitar-nos a posar portes al camp.” Tornar a les botigues, valorar els jocs de qualitat i acompanyar els nostres fills en aquesta elecció no només assegura millors experiències, sinó que també reforça els vincles familiars.

Els videojocs han passat de ser una simple forma d'entreteniment a convertir-se en una part fonamental de la nostra cultura i societat. Amb jugadors de totes les edats i gèneres, l'impacte d'aquesta indústria se sent en molts àmbits, des de l'econòmic fins al social. Però quin lloc ocupen avui dia els videojocs en la nostra vida quotidiana? Un gegant de la indústria de l'entreteniment A nivell econòmic, els videojocs ja no són un nínxol. La indústria ha superat els ingressos combinats del cinema i la música, convertint-se en una de les majors forces de l'entreteniment global. A Espanya, la indústria del videojoc va generar més de 2.300 milions d'euros en 2023, consolidant-se com un dels sectors d'oci més rendibles. Aquest creixement no sols és econòmic; ha posat els videojocs en el centre de les converses culturals i tecnològiques. La influència en la societat: no sols cosa de joves Encara que sovint s'associen els videojocs amb els més joves, la realitat és que el 42% dels jugadors a Espanya tenen entre 25 i 44 anys . De fet, l'edat mitjana del jugador al nostre país està al voltant dels 34 anys, la qual cosa indica que els videojocs han deixat de ser un passatemps exclusiu per a adolescents i han calat en la vida d'adults, fins i tot majors de 45 anys, que representen un 19% de la comunitat gamer. Aquesta dada subratlla com els videojocs han passat a ser una activitat intergeneracional, influint en persones de totes les edats. La joventut: una generació connectada als videojocs Quant als joves, la connexió amb els videojocs és més que evident. El 83% dels joves entre 6 i 24 anys juguen regularment a videojocs, sent aquesta una de les activitats d'oci més populars entre ells. A més, s'estima que dediquen una mitjana de 7,7 hores setmanals a jugar, segons dades recents de l'Associació Espanyola de Videojocs (AEVI). Però no sols juguen per a divertir-se; els videojocs també són una plataforma social on es connecten amb amics i desenvolupen habilitats que van des de l'estratègia fins a la col·laboració en equip. Reflexió: l'equilibri com a clau per a un ús responsable A la vista d'aquestes xifres, és evident que els videojocs tenen un impacte significatiu en la vida de les persones. No obstant això, és essencial recordar la importància de l'equilibri. Un ús excessiu pot portar a conseqüències negatives, com l'aïllament social o la falta d'activitat física. Des de Good Game Generation, advoquem per un ús responsable i conscient dels videojocs, promovent el seu valor com a eina d'aprenentatge i desenvolupament, però sempre dins d'un marc saludable. En resum, els videojocs són ja una part integral de la nostra societat. Com qualsevol forma d'oci, el seu potencial positiu depèn de l'ús que fem d'ells. Equilibrar el temps de joc amb altres activitats i fomentar un enfocament responsable és clau per a aprofitar al màxim tot el que el gaming pot oferir. Fonts: Associació Espanyola de Videojocs (AEVI) – Informe Anual de la Indústria del Videojoc a Espanya, 2023 Statista – Estadístiques sobre el perfil dels gamers a Espanya, 2023

Quan pensem en videojocs, el primer que ens ve a la ment sol ser diversió, competició o entreteniment. Però, i si et digués que, més enllà d'això, els videojocs tenen un enorme potencial educatiu? Si bé encara no estan integrats de manera massiva en els entorns educatius, cada vegada més estudis demostren que poden ser eines poderoses per a aprendre i desenvolupar habilitats clau per al futur. Què podem aprendre a través dels videojocs? La resposta curta: molt més del que sembla. Els videojocs permeten desenvolupar un ventall de competències, des de les conegudes soft skills fins a habilitats tècniques específiques. En jocs d'estratègia com Civilization, els jugadors practiquen la planificació a llarg termini i la presa de decisions sota pressió, habilitats essencials en molts entorns laborals. En simuladors com Kerbal Space Program, els jugadors no sols aprenen conceptes de física i exploració espacial, sinó que també desenvolupen el pensament lògic i la resolució de problemes d'una forma immersiva i pràctica. Les soft skills: per què són tan importants? Encara que aprendre història o física jugant pot sonar atractiu, els videojocs destaquen també per la seva capacitat per a desenvolupar habilitats socials i emocionals, les anomenades soft skills. Aquests són aspectes de l'aprenentatge que, sovint, els mètodes tradicionals no aborden de manera directa. Jocs com a Portal 2 o Overcooked! 2 fomenten la col·laboració, l'empatia i el pensament crític Segons un estudi de MIT's Education Arcade, els videojocs que requereixen interacció i treball en equip poden millorar les habilitats de lideratge i comunicació dels jugadors en un 30%, la qual cosa ens convida a reconsiderar el seu valor en entorns educatius més enllà de l'acadèmic. Videojocs a les aules: una oportunitat encara desaprofitada Quant a la seva presència a l'aula, els videojocs han estat lentament adoptats per alguns col·legis i universitats, però el seu potencial encara no ha estat plenament aprofitat. No obstant això, en les poques experiències que ja s'estan aplicant, els resultats són prometedors. Minecraft Education Edition, per exemple, s'utilitza en moltes escoles per a ensenyar des de matemàtiques fins a història, permetent als estudiants aprendre al seu propi ritme i de manera interactiva. Cap a un model educatiu que integri els videojocs Encara queda molt per fer perquè els videojocs siguin part integral del nostre sistema educatiu, però el seu potencial és clar. No es tracta de substituir els mètodes tradicionals d'ensenyament, sinó de complementar-los, oferint noves maneres d'aprendre que resultin més atractives per als estudiants del segle XXI. Integrar els videojocs a l'aula pot ajudar a despertar l'interès dels estudiants en matèries que, d'una altra manera, podrien trobar avorrides o desconnectades de la seva realitat. El repte està a trobar l'equilibri adequat, i des de Good Game Generation creiem que els videojocs poden ser una eina clau per a ensenyar no sols continguts, sinó també habilitats que preparin als joves per al futur. Fonts: MIT's Education Arcade – "Vídeo Games in Education: Solving Problems Through Play", 2021

Els videojocs són una part integral de l'oci actual, especialment entre els joves. No obstant això, com ocorre amb qualsevol eina o activitat, el seu impacte depèn de l'ús que se'ls doni. Aquí és on entra en joc el concepte de Good Gaming: una manera de jugar que no sols busca gaudir, sinó fer-ho de manera conscient i responsable. Però, què significa exactament el Good Gaming i per què hauria d'importar tant a jugadors, pares i educadors? Què és el Good Gaming? El Good Gaming es basa en un ús equilibrat i conscient dels videojocs, parant esment tant a un mateix com a l'entorn. Aquest enfocament inclou: Equilibri personal: Aprendre a gestionar el temps, combinar el joc amb altres activitats com l'estudi, la socialització i el descans. No es tracta de deixar de jugar, sinó de saber integrar els videojocs en una rutina equilibrada. Relacions saludables: Fomentar l'empatia, la comunicació i el respecte cap a altres jugadors, evitant conductes tòxiques o nocives. Acostumar-se a mantenir un diàleg obert amb la família, amics i professors sobre els hàbits de joc. El Good Gaming no busca prohibir ni restringir l'ús de videojocs, sinó potenciar els aspectes positius del gaming, sempre dins d'un marc de responsabilitat i respecte. Per què és important que el Good Gaming arribi a cases i escoles? Actualment, més del 80% dels joves entre 6 i 24 anys a Espanya juga a videojocs de manera habitual, segons dades de la AEVI. Encara que els videojocs poden ser una excel·lent forma d'oci, també plantegen riscos si no s'utilitzen de forma equilibrada. El joc excessiu o mal gestionat pot provocar problemes com l'aïllament social, la falta d'activitat física o fins i tot l'acompliment escolar reduït.A més, l'entorn en línia no sempre és segur. L'assetjament en línia, l'exposició a contingut inapropiat o les conductes tòxiques són riscos reals que molts joves enfronten quan juguen.  És per això que és crucial incorporar el Good Gaming en l'educació i en l'entorn familiar per a ensenyar als joves a aprofitar el millor dels videojocs sense caure en els riscos associats. Si aconseguim implementar aquest enfocament a les nostres cases i escoles, els videojocs poden convertir-se en un espai de creixement personal, on es desenvolupen habilitats socials, emocionals i cognitives. Què passa si apliquem el Good Gaming? Quan s'implementa correctament, el Good Gaming transforma la forma en què interactuem amb els videojocs. En lloc de ser una activitat aïllada o perjudicial, el gaming es converteix en un oci sa, divertit i accessible per a tots, que ens permet desenvolupar habilitats importants com l'estratègia, el treball en equip i la comunicació. A més, els videojocs poden ser una eina educativa potent. Amb l'enfocament adequat, poden ensenyar des de competències digitals fins a habilitats tècniques i socials. I el més important, el Good Gaming crea un entorn de joc segur i positiu, on els jugadors poden gaudir sense por de les conductes tòxiques o els riscos associats a les plataformes en línia. El Good Gaming no es tracta de jugar menys, sinó de jugar millor. Amb un enfocament equilibrat i conscient, els videojocs poden ser una poderosa eina d'entreteniment, aprenentatge i connexió. Fonts: Associació Espanyola de Videojocs (AEVI) – Informe Anual de la Indústria del Videojoc a Espanya, 2022 Statista – Estadístiques sobre els riscos associats a l'ús de videojocs, 2023